 |
| Abdelàzia, a sobre del seu cavall |
Fa molts segles, a l’estimball on avui s’alça el poble de Siurana, hi governava una princesa mora anomenada Abdelàzia (Abd-el-azia). Diuen que era jove, valenta i d’una bellesa serena, però també orgullosa i decidida. Siurana era l’última fortalesa musulmana de Catalunya, i ella n’era la darrera defensora.
Els exèrcits cristians avançaven sense aturador. Lleida, Tortosa i altres places fortes havien caigut. Només quedava aquella roca, allunyada i feréstega, suspesa entre els núvols i la boira del Priorat. Abdelàzia resistia, confiada en la protecció natural dels cingles i en la màgia que, deien, envoltava el lloc.
Però el setge arribà. Les tropes de Ramon Berenguer IV encerclaren el poblat, i les opcions s’acabaven. Els seus consellers li suplicaren que es rendís. Ella, orgullosa, es negà. Preferia morir lliure abans que veure’s sotmesa.
Una nit de lluna tèrbola, mentre les torxes enemigues brillaven com ulls de foc a la foscor, Abdelàzia es vestí amb els seus millors vel·lins, agafà les regnes del seu cavall blanc i cavalcà fins al límit del precipici.
Allà, damunt l’abisme, contemplà per darrera vegada el seu regne perdut. Diuen que va murmurar unes paraules al vent —una pregària o una maledicció, ningú no ho sap—, i després clavà esperons a la bèstia mentre li tapaba les ulls amb el seu vel.
El cavall, embogit, avançà cap al buit. L’animal lluità per frenar, però ja era tard. En un acte desesperat, clavant les potes a la roca, deixà marcada per sempre una petjada profunda que encara avui es pot veure.
I així, Abdelàzia desaparegué entre els núvols i la història, convertida en llegenda. Diuen que a les nits silencioses, quan la boira s’enfila pels cingles i el vent xiula entre les parets de pedra, encara es pot sentir el galop del seu cavall, buscant un destí que mai no arribarà.
 |
| Vistes des del salt de la reina mora |
Articles relacionats
- Siurana, la joia penjada sobre l'abisme
- Pantà de Siurana
